País de Gal·les

El País de Gal·les està fent grans avenços en dues qüestions principals: la demanda de més autogovern, d'una banda, i l'enfortiment de la seva llengua pròpia, de l'altra. El darrer gran èxit ha estat la introducció de la llengua gal·lesa al Consell de la Unió Europea, després d'una campanya liderada pels independentistes del Plaid Cymru, que actualment governen al país en coalició amb el partit laborista.

Durant la darrera dècada, el Regne Unit ha començat a viure una sèrie de canvis que afecten, en diversa mesura, la seva estructura institucional i administrativa. L'anomenada devolution, o transferència de poders, de Londres cap a les home nations perifèriques (Escòcia, Irlanda del Nord i País de Gal·les, a més d'Anglaterra) ha estat paral·lel en molts casos a l'arribada per primer cop de partits nacionalistes irlandesos, escocesos i gal·lesos als seus Governs.

En el cas del País de Gal·les, el procés de recuperació de l'autogovern va començar l'any 1999, quan els gal·lesos van aprovar en referèndum la creació d'una Assemblea Nacional feta a imatge del Parlament escocès creat uns anys abans, tot i que amb força menys competències legislatives. Malgrat tot, no va ser fins l'aprovació de l'Acta del Govern de Gal·les del 2006 que el país es va dotar d'una autèntica estructura institucional preparada per a començar el procés de devolució: es va separar l'organisme executiu (Govern de Gal·les) del legislatiu (Assemblea Nacional); s'autoritzà la cambra gal·lesa a aprovar "Mesures", lleis gal·leses que fins el moment només podia aprovar el Parlament del Regne Unit; i preveia un referèndum per a futures transferències de poders legislatius. Malgrat tot, avui dia el Parlament gal·lès encara no gaudeix de plenes competències en la majoria de qüestions.

Només un any després de l'Acta de 2006, el principal partit sobiranista de la nació, el Plaid Cymru ("El partit de Gal·les"), va obtenir els seus millors resultats dels darrers anys, tot passant de 12 a 15 escons a la cambra (d'un total de 60). Això va permetre als independentistes entrar al Govern en coalició amb els Laboristes Gal·lesos després de firmar el programa One Wales, que incloïa la previsió d'un referèndum sobre la transferència de plens poders a l'Assemblea. En aquest cas, les competències de la cambra sí que s'igualarien a les del Parlament escocès.

Pel que fa a la llengua gal·lesa, pròpia al país, la seva situació és comparativament més bona que la de les altres llengües cèltiques, com el gaèlic escocès i irlandès o el bretó. Té entre 510.000 i 600.000 parlants, gaudeix de reconeixement legal i s'aprèn a les escoles. També té un fort moviment de promoció i defensa, i fa poc va tornar a ser notícia arran de la cooficialitat d'aquesta llengua al Consell de la Unió Europea. És la quarta llengua sense Estat en poder fer-ho, després del català, el basc i el gallec.

País de Gal·les

Idiomes : anglès i gal·lès (co-oficials)
Capital: Cardiff
Ciutat més gran: Cardiff (305.340 hab). Altres ciutats Swansea, Newport, Wrexham, Aberystwyth
Superfície: 20.779 km²
Població: 2.966.000 (2006)
Densitat: 140 hab/km2
Moneda: Lliura esterlina (GBP)