Uigúria
Mentre totes les mirades queien sobre les protestes del poble tibetà i les seves mostres de suport, altres pobles de la República Popular de Xina maldaven per fer sentir la seva veu i donar a conèixer la seva situació. És el cas dels uigurs que, lamentablement, aquestes darreres setmanes tornen a ser notícia internacional.
Si bé hi ha un grup terrorista a la zona llistat per les NU, el Moviment Islàmic del Turquestan Oriental, diverses organitzacions han manifestat una seriosa sospita que Pequín podria haver exagerat la suposada amenaça terrorista d'arrel islàmica per tal de justificar un major control sobre els uigurs. El Congrés Mundial d'Uigurs a Austràlia , per exemple, assegurà el passat estiu que aquest fou un “intent de distracció per treure pressió a Xina a causa del que està passant al Tibet”.
Uigúria, també conegut com a Turquestàn Oriental és una nació sense estat que forma part de la República Popular de la Xina. Sobre el paper és una de les regions autònomes de la Xina, sota el nom de Xinjiang Uigur. A la pràctica, com el Tibet, no té autonomia real i està dirigit pels membres del Partit Comunista de la Xina, com la resta del territori estatal. De cultura i religió musulmana sunnita, la seva llengua és el iugur, que és cooficial amb el xinés mandarí. Al territori també es parla el kazakh, kirguís, mongol, dongxiang, tadjik i xibe.
L’any 1955, els líders xinesos van decidir d’augmentar l’estatus de l’antiga república del Xinjiang amb l’estatus de regió autònoma, igual com farien poc després amb la zona occidental del Tibet. Però a partir d’aquell moment, la bandera nacional blava amb la mitja lluna i l’estel blanc va ser prohibida, així com l’ús de la denominació «Turquestan Oriental» per referir-se al país. Pequín va decidir impulsar un procés de sinització, incitant l’arribada de milers de colons xinesos han al territori. Això va provocar un important canvi en l’estructura demogràfica del país, fins al punt que, al cens del 2000, els uigurs ja no tenien la majoria absoluta: el 40% dels habitants del Turquestan Oriental eren xinesos de l’ètnia han, mentre que els uigurs representaven el 45% de la població.
Dos de les principals organitzacions a l'exili del poble uigur són el Congrés Mundial Uigur (World Uyghur Congress, WUC) amb seu a Munic (Baviera, Alemanya). Fundat el 2004 a partir d’altres organitzacions uigurs prèvies. Es defineix com l’organització representativa dels uigurs al món, fora del Turquestan Oriental, i manifesta que el seu objectiu és que el poble uigur pugui decidir el futur del seu país per mitjans pacífics i no violents. I l'Associació Uigur Americana (Uyghur American Association, UAA) creada el 1998 a Washington (EUA), la UAA comparteix els mateixos objectius que el WUC.
Uigúria
Idiomes : xinés mandarí (únic oficial, el 1990 fou suprimit el uigur coma llengua co-oficial), uigur, kazakh, hui, kirguis, mongol rus, xibe, tadjik, usbec, tàtar i manxú
Capital: Ürümqi
Ciutat més gran: Ürümqi ( hab). Altres ciutats Kashi, Hotan, Karamay, Shilezi
Superfície: 1.660.000 km²
Població: 19.630.000 (2004)
Densitat: 11,8 hab/km2
Moneda: Iuan
