Un referèndum (del llatí referendum) és una votació popular convocada pel poder legislatiu (parlament) o pel cap d'estat d'un país amb l'objectiu que la ciutadania doni la seva opinió davant d'una reforma legislativa o constitucional.

Referèndum/Plebiscit

Tot i que sovint hi ha la tendència a usar de forma indistinta els mots referèndum i plebiscit , cal dir que en realitat no són paraules sinònimes.
Així, en democràcia, hom prefereix parlar de plebiscit quan la decisió que s'està consultant afecta a qüestions fonamentals per a la sobirania del país, com poden ser decidir la modificació de les fronteres o escollir la forma d'estat que es vol (per exemple, monarquia o república).
També s'utilitza la denominació plebiscit quan la consulta es convoca per aprovar o no l'eficàcia d'una mesura legislativa o la gestió d'un governant (com passà a Veneçuela on es consultà si el president, Hugo Chávez, havia de dimitir).
Per últim, també s'empra la forma plebiscit quan en una dictadura o país no democràtic se sol·licita l'aprovació de les polítiques generals del govern o bé d'un decret governamental radical. En aquests casos és habitual que el resultat sigui sempre favorable als interessos de l'autoritat, bé perquè el vot sovint està induït per la por -circumstància que n'afavoreix la ratificació per part del poble- o bé perquè es produeix una tupinada o frau electoral pel qual l'autoritat n'altera els resultats.

Tipus de referèndums

D'acord amb el cas que el govern fa dels resultats del referèndum podem parlar de dos tipus:

Referèndum vinculant: obliga el govern a acceptar-ne el resultat i fer allò que els ciutadans han expressat a les urnes. Naturalment, només se celebren en països de tradició democràtica i sovint es disposen alguns requisits per a què siguin acceptats per l'autoritat com, per exemple:
- Que la participació total de l'electorat sigui prou representativa (del 30%, 50%, o més).
- Que no sigui suficient una majoria simple -la meitat més un dels vots totals-, sinó que aquesta majoria sigui superior, com ara del 60% o dels dos terços de vots emesos.

Referèndum consultiu: no obliga el govern a acatar-ne el resultat, i en darrera instància li correspon a ell o al parlament corresponent prendre l'última decisió.

D'acord amb el nombre d'opcions que el votant té per a escollir podem distingir:

Referèndum de dues opcions: són els més habituals, atès que generalment una consulta ofereix a l'electorat només dues opcions, per a acceptar o rebutjar una proposta. D'acord amb la naturalesa de la consulta, les opcions poden ser un "sí/no", o una "opció 1/opció 2".

Referèndum de múltiples opcions: tot i que són més desconeguts cal dir que són habituals, per exemple, a Suïssa. També a Suècia es van convocar sengles referèndums els anys 1957 i 1980 en què l'electorat havia d'escollir entre tres opcions; i l'any 1977 a Austràlia es féu igualment una consulta per escollir l'himne nacional entre quatre opcions.

(*) més informació